AL HILO DEL TIEMPO: CONTROLES Y PODERES DE UNA ESPAÑA IMPERIAL

Un recull dels articles publicats per l'autor en els últims trenta anys, estructurats entorn de les seues dues preocupacions historiogràfiques principals: les Corts, en especial les del Regne de València, i la burocràcia de l'Espanya imperial. La primera part situa les Corts valencianes en el context de la península Ibèrica i dels parlaments europeus, i explica els moments i les circumstàncies que van portar el País Valencià a acceptar la proposta de la Unión de Armas del comte duc d'Olivares en les Corts de 1626. La segona part analitza la funció dels col·legis majors espanyols com a institucions de mecenatge per a l'educació de les elits burocràtiques de l'imperi espanyol i el paper del Col·legi espanyol de Bolonya (Itàlia) en aquesta dinàmica. En la part final s'apunten temes poc coneguts d'una Espanya que encara conservava un imperi, com ara els intents frustrats de crear una colònia penal espanyola i els esforços de Rafael Altamira en la creació de l'«americanisme» espanyol. L'autor ens invita, finalment, a repensar, sobre la base de l'experiència del passat, la relació dels dos estats ibèrics: Espanya i Portugal.

Un recull dels articles publicats per l'autor en els últims trenta anys, estructurats entorn de les seues dues preocupacions historiogràfiques principals: les Corts, en especial les del Regne de València, i la burocràcia de l'Espanya imperial. La primera part situa les Corts valencianes en el context de la península Ibèrica i dels parlaments europeus, i explica els moments i les circumstàncies que van portar el País Valencià a acceptar la proposta de la Unión de Armas del comte duc d'Olivares en les Corts de 1626. La segona part analitza la funció dels col·legis majors espanyols com a institucions de mecenatge per a l'educació de les elits burocràtiques de l'imperi espanyol i el paper del Col·legi espanyol de Bolonya (Itàlia) en aquesta dinàmica. En la part final s'apunten temes poc coneguts d'una Espanya que encara conservava un imperi, com ara els intents frustrats de crear una colònia penal espanyola i els esforços de Rafael Altamira en la creació de l'«americanisme» espanyol. L'autor ens invita, finalment, a repensar, sobre la base de l'experiència del passat, la relació dels dos estats ibèrics: Espanya i Portugal.