(A)POEMES: ANTOLOGIA POETICA

Els (a)poemes (que no és només —o potser gens— l'«a» privativa —el prefix grec—, que precedeix, parentèticament, el substantiu masculí plural genèric) que aquí es presenten i representen —i mai no serà millor titllada l'empresa de re-presentació— constitueixen una culminació d'artesania filològica i sublimació poètica, fruit d'anys de treball (i de plaer), d'hores d'inventiva, de temps d'enginy, d'ascètica imaginativa, però també, cal no oblidar-ho, de picar pedra de llenguatge. Són (a) poemes en tots els sentits preposicionals possibles (i potser fins i tot els impossibles), i són també poemes (a) pel sentit primigeni de la lletra primera de l'alfabet, i pel sentit que sol donar-se a aquesta lletra d'excel·lència (si se'ns permet d'afegir-hi interpretacions afalagadores). Alfred Sargatal ha treballat cos a cos (poema a poema) per fer ressonar amb molta de magnitud i substància la poesia d'e.e. cummings en català, feina ímproba i esplèndida, si no monumental. Una crestomatia selecta però generosa de més d'un centenar de poemes. El lector que pugui mínimament (o màxima) acarar i seguir a partir de l'original aquestes versions en podrà donar fe. Del pròleg de VÍCTOR OBIOLS

Els (a)poemes (que no és només —o potser gens— l'«a» privativa —el prefix grec—, que precedeix, parentèticament, el substantiu masculí plural genèric) que aquí es presenten i representen —i mai no serà millor titllada l'empresa de re-presentació— constitueixen una culminació d'artesania filològica i sublimació poètica, fruit d'anys de treball (i de plaer), d'hores d'inventiva, de temps d'enginy, d'ascètica imaginativa, però també, cal no oblidar-ho, de picar pedra de llenguatge. Són (a) poemes en tots els sentits preposicionals possibles (i potser fins i tot els impossibles), i són també poemes (a) pel sentit primigeni de la lletra primera de l'alfabet, i pel sentit que sol donar-se a aquesta lletra d'excel·lència (si se'ns permet d'afegir-hi interpretacions afalagadores). Alfred Sargatal ha treballat cos a cos (poema a poema) per fer ressonar amb molta de magnitud i substància la poesia d'e.e. cummings en català, feina ímproba i esplèndida, si no monumental. Una crestomatia selecta però generosa de més d'un centenar de poemes. El lector que pugui mínimament (o màxima) acarar i seguir a partir de l'original aquestes versions en podrà donar fe. Del pròleg de VÍCTOR OBIOLS