Sinopsis de ARXIU DE L ESGLÉSIA CATALANA DURANT LA GUERRA CIVIL III-1
Continua, implacable, la progressió de l''exèrcit franquista, malgrat les repetides operacions diverses muntades pel general Rojo, no ja amb l''esperança de guanyar la guerra sinó només d''assolir una posició de força per a negociar una pau honorable o esperar que esclati la previsible guerra mundial. El 3 d''abril cau Lleida, el 5 es deroga l''Estatut de Catalunya i el 9 afusellen Carrasco i Formiguera. La República, conscient del desprestigi internacional que la persecució ha causat, vol ara normalitzar la vida religiosa, però els contratemps militars els posen nerviosos i la policia actua contra la cinquena columna, amb la qual coincideix algun cop l''Església clandestina. El març del 38 es colpida la xarxa d''ajut als sacerdots necessitats, que tenia el seu centre a l''estanc del carrer de la Palla. Entretant, Vidal i Barraquer treballa incansablement per promoure una mediació internacional que posi fi a la matança. Escriu en aquest sentit a Pacelli, a Franco, a Negrín i a les principals autoritats internacionals.Continua, implacable, la progressió de l''exèrcit franquista, malgrat les repetides operacions diverses muntades pel general Rojo, no ja amb l''esperança de guanyar la guerra sinó només d''assolir una posició de força per a negociar una pau honorable o esperar que esclati la previsible guerra mundial. El...
Ficha técnica
Editorial: L'abadia de Montserrat
ISBN: 9788498839883
Idioma: Catalán
Número de páginas: 336
Tiempo de lectura:
7h 59m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 13/06/2018
Año de edición: 2018
Plaza de edición: Barcelona
Número: 110
Alto: 23.5 cm
Ancho: 15.5 cm
Grueso: 1.9 cm
Peso: 560.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Hilari Raguer i Suñer
Hilari Raguer i Suñer va néixer el 1928 a Madrid, de pares ripollesos. De jove, va participar en les activitats dels universitaris cristians i nacionalistes del Grup Torras i Bages. Llicenciat en Dret civil per la Universitat de Barcelona el 1950, va ingressat al monestir de Montserrat el 1954, va ser ordenat sacerdot el 1960. A la Facultat de Ciències Econòmiques i Polítiques de París va ser deixeble de Maurice Duverger i el 1962 va obtenir el Diploma d'Estudis Superiors en Ciències Polítiques, amb una memòria sobre Unió Democràtica de Catalunya 1931-1936. Aquesta memòria, posada al dia, va ser la tesi doctoral, defensada el 1975 a la Universitat de Barcelona. El 1979 es va llicenciar en Teologia, especialitat bíblica, al Pontifici Ateneu Anselmià de Roma. Ha publicat molts llibres i articles sobre l'Església i la guerra civil, i també sobre Bíblia i Litúrgia.