Per barraques de fira entenem els espectacles ambulants que, des del segle XVIII fins al primer terç del XX, exhibien habilitats circenses i atraccions excentriques al marge dels circuits habituals. Tenien l’origen en l’edat mitjana, als mercats, que atreien equilibristes, funàmbuls, forçuts, malabaristes, faquirs, domadors, il·lusionistes, titelles, als quals se sumaven joglars, bufons, actors, músics, zíngars que feien ballar l’os i endevinadores del futur. En alguns casos aquests espectacles anaven acompanyats d’altres en els quals s’exhibien nans, gegants, homes i dones obesos i altres persones amb peculiaritats físiques: dones barbudes, siamesos o hermafrodites, considerats en aquell temps “fenomens humans”. Aquests són els protagonistes d’aquesta historia, juntament amb els faquirs, les col·leccions d’animals salvatges, monstruosos o d’especies estranyes, els museus de cera i els museus anatomics. La historia de les barraques i els fenomens de fira ens parla, alhora, del desenvolupament urbà de la ciutat de Barcelona, des del nucli historic fins mes enllà de les antigues muralles i els pobles del Pla.