Ningú com Guillem Cifre, artista polifacetic, podia retratar la nit barcelonina dels bars de començament dels vuitanta. Ell ho feia amb un estil gonzo, que reflectia en els seus solitaris o en uns diàlegs gairebe poetics d’una absurditat tan poc absurda com els de Samuel Beckett. Ara es el moment de recuperar les seves primeres tires comiques, que va publicar als diaris de Barcelona. Cifre ens convida a una última copa amb molt d’humor i color, coses que, com pocs, usava amb destresa. És el moment, doncs, de beure’n l’última i reviure la Barcelona dels vuitanta a traves d’una mirada única i d’unes tires que ja són memoria inesborrable.