CATALÁN
Bibliotecâries a cavall
Por
CONCEPCION MARTINEZ PASAMAR
¡Últimas unidades!
-5% de dto. exclusivo web
Recíbelo el martes 24 de noviembre.
undefined
Sinopsis
Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser dun grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven dun lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb la mateixa frase: «Si us plau, no se noblidi! Portim un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia.
Ficha Técnica
Traductor: Daniel Cortés
Ilustrador: Concepción Martínez Pasamar
Editorial: A Fin de Cuentos
ISBN: 9788412580532
Idioma: Catalán
Número de páginas: 40
Tiempo de lectura: 50m
Encuadernación: Tapa dura
Fecha de lanzamiento: 17/10/2022
Año de edición: 2022
Plaza de edición: Bilbao
Número: 5
Alto: 22.2 cm
Ancho: 28.2 cm
Grueso: 0.7 cm
Peso: 440.0 gr
Especificaciones del producto
Reseñas sobre Bibliotecâries a cavall
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser dun grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven dun lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb la mateixa frase: «Si us plau, no se noblidi! Portim un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia.