CATALÁN

Bibliotecâries a cavall

Por

CONCEPCION MARTINEZ PASAMAR

(0)

¡Últimas unidades!
-5% de dto. exclusivo web
Recíbelo el martes 24 de noviembre.






Sinopsis

Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d’un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d’un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb la mateixa frase: «Si us plau, no se n’oblidi! Porti’m un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia.

Ficha Técnica

Traductor: Daniel Cortés
Ilustrador: Concepción Martínez Pasamar

Editorial: A Fin de Cuentos

ISBN: 9788412580532

Idioma: Catalán

Número de páginas: 40

Tiempo de lectura: 50m

Encuadernación: Tapa dura

Fecha de lanzamiento: 17/10/2022

Año de edición: 2022

Plaza de edición: Bilbao
Número: 5
Alto: 22.2 cm
Ancho: 28.2 cm
Grueso: 0.7 cm
Peso: 440.0 gr

Especificaciones del producto

Reseñas sobre Bibliotecâries a cavall

Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.

0

0 Reseñas

5 0
4 0
3 0
2 0
1 0

Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€

Los libros más vendidos esta semana

Sinopsis

Entre 1935 i 1943, una part de les muntanyes dels Apalatxes, als Estats Units, es va omplir de llibres. El mèrit va ser d’un grup de dones que el govern del president Roosevelt va contractar per fer de bibliotecàries a cavall. Sobre les seves muntures, i suportant la neu, la pluja o un sol abrusador, van recórrer incansablement camins mal traçats fins als llogarets i les cabanes més inaccessibles. Quan marxaven d’un lloc, els muntanyesos els acomiadaven amb la mateixa frase: «Si us plau, no se n’oblidi! Porti’m un llibre!». I és que els llibres, en aquells indrets remots on la vida era molt dura, es van convertir en preciosos objectes que els van donar la possibilitat de compartir una cosa nova, diferent, bonica. Els llibres van ser també portes, finestres, viatges a nous territoris, aliment per continuar enfrontant les dificultats del dia a dia.