BRESQUILLES

penso o escric poemes i poemes

al llindar clos del meu cos encallat;

no veig la llum que ara ens volem donar

perquè els records es filtren diligents

i el present fuig com si no hi fóssim,

nosaltres dos que hem bastit l’univers

i no ens podem estimar al planeta

mateix on som curiosos l’un de l’altre.