CONFESSIO

( (Iàsnaia Poliana, 1828 - Astàpovo, 1910). Un dels grans escriptors de la història, per la seva destresa narrativa, la profunditat de les intuïcions i la precisió psicològica amb què descriu als personatges. La seva obra la constitueixen títols tan rellevants com _Guerra i pau_ (1869), _Anna Karènina_ (1877), _La mort d'Ivan Ilitx_ (1887), _Sonata a Kreutzer_ (1889) o _Resurrecció_ (1899). Angle Editorial n'ha publicat _Confessió_ (1882) i _Contra la guerra i la violència_ (coedició amb l'ICIP). A banda de l'obra estrictament literària, que li va donar repercussió universal, i de cartes i diaris, Tolstoi va escriure moltíssims assaigs, nombrosos pamflets i incomptables articles sobre temàtiques variadíssimes: el concepte d'art, qüestions religioses i ètiques, crítica política i econòmica, denúncies contra l'estat, propostes educatives, reflexions sociològiques, etc. Aquest esforç ingent per entendre el món i criticar les males polítiques l'erigeixen en un dels pensadors morals més fecunds i més fascinants.

Nacido en el seno de una familia noble, Lev Tolstoi (1828-1910) vivió una juventud disoluta y despreocupada. Después de alistarse en el ejército y combatir en la guerra de Crimea (1853-1856), viajó por Europa en dos ocasiones. A su regreso adoptó un estilo de vida cada vez más ascético, basado en sus ideas anarquistas de base cristiana. Aunque ya había publicado varias obras en la década de 1850, fue a partir de la siguiente cuando se consagró como autor reconocido, con obras que constituyen indudables cumbres de la literatura universal, como Guerra y paz (1865-1867) o Anna Karénina (1878), entre otras. Su narrativa, caracterizada por su humanismo de raíz anarquista, propone al lector una honda reflexión sobre algunas de las cuestiones más trascendentales del ser humano.