Lev Tolstoi mai no va amagar les crisis que durant tota la vida el van turmentar, però que alhora van esperonar la seva creativitat. A Confessió, un text escrit quan ja era un autor consagrat, censurat per l'Església el 1882 i editat de forma clandestina el 1884, descriu la lluita que manté amb una pulsió negativa que l'abocava a la destrucció. «Jo mateix no sabia què volia: em feia por la vida i pugnava per abandonar-la, però alhora n'esperava alguna cosa.» Aquesta confessió radical -que beu de la tradició cristiana, però inspirarà pensadors com Mahatma Gandhi- comença assenyalant que en la seva vida ha emprès sovint camins equivocats. La fama, els diners i la comoditat que li han reportat l'escriptura l'han fet abraçar una moral desencantada i cínica: «La meva vida és una broma pesada i estúpida que m'ha fet algú.» Però Tolstoi no s'abandona a la desolació i s'enfronta a les preguntes més simples i alhora més transcendents, les que tots ens fem: «Per què haig de viure, per què haig de desitjar res, per què haig de fer res?». Les respostes transformaran per sempre la seva vida i el seu pensament. EL TEXT MÉS ÍNTIM I PERTORBADOR DE L'AUTOR D'_ANNA KARÈNINA_.
Ficha técnica
Traductor: Miquel Cabal Guarro
Editorial: Angle Editorial
ISBN: 9788415695325
Idioma: Catalán
Número de páginas: 144
Tiempo de lectura:
3h 21m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/06/2013
Año de edición: 2013
Plaza de edición: Es
Colección:
El far
El far
Número: 21
Alto: 18.0 cm
Ancho: 12.0 cm
Peso: 160.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Anna Vilajosana y Lev Tolstói
( (Iàsnaia Poliana, 1828 - Astàpovo, 1910). Un dels grans escriptors de la història, per la seva destresa narrativa, la profunditat de les intuïcions i la precisió psicològica amb què descriu als personatges. La seva obra la constitueixen títols tan rellevants com _Guerra i pau_ (1869), _Anna Karènina_ (1877), _La mort d'Ivan Ilitx_ (1887), _Sonata a Kreutzer_ (1889) o _Resurrecció_ (1899). Angle Editorial n'ha publicat _Confessió_ (1882) i _Contra la guerra i la violència_ (coedició amb l'ICIP). A banda de l'obra estrictament literària, que li va donar repercussió universal, i de cartes i diaris, Tolstoi va escriure moltíssims assaigs, nombrosos pamflets i incomptables articles sobre temàtiques variadíssimes: el concepte d'art, qüestions religioses i ètiques, crítica política i econòmica, denúncies contra l'estat, propostes educatives, reflexions sociològiques, etc. Aquest esforç ingent per entendre el món i criticar les males polítiques l'erigeixen en un dels pensadors morals més fecunds i més fascinants.
Va néixer a Iàsnaia Poliana el 1828 en el si d’una família noble. Va passar la joventut immers en el joc i la disbauxa, i va haver de marxar al Caucas fugint dels deutes. Des d’allà es va allistar a l’exèrcit i va participar a la Guerra de Crimea, per després viatjar per Europa i finalment dedicar-se plenament a l’escriptura. Mica en mica, la seva joventut dissoluta s’anà transformant en un ascetisme acèrrim, fins arribar a la figura centrada en l’espiritualitat del Tolstoi que tots coneixem. És autor d’obres tan conegudes com Anna Karènina, La mort d’Ivan Ílitx, Guerra i pau o La sonata Kreutzer, amb les quals es va convertir en un dels grans noms de la literatura universal.