CONFESSIO

( (Iàsnaia Poliana, 1828 - Astàpovo, 1910). Un dels grans escriptors de la història, per la seva destresa narrativa, la profunditat de les intuïcions i la precisió psicològica amb què descriu als personatges. La seva obra la constitueixen títols tan rellevants com _Guerra i pau_ (1869), _Anna Karènina_ (1877), _La mort d'Ivan Ilitx_ (1887), _Sonata a Kreutzer_ (1889) o _Resurrecció_ (1899). Angle Editorial n'ha publicat _Confessió_ (1882) i _Contra la guerra i la violència_ (coedició amb l'ICIP). A banda de l'obra estrictament literària, que li va donar repercussió universal, i de cartes i diaris, Tolstoi va escriure moltíssims assaigs, nombrosos pamflets i incomptables articles sobre temàtiques variadíssimes: el concepte d'art, qüestions religioses i ètiques, crítica política i econòmica, denúncies contra l'estat, propostes educatives, reflexions sociològiques, etc. Aquest esforç ingent per entendre el món i criticar les males polítiques l'erigeixen en un dels pensadors morals més fecunds i més fascinants.

Lev Tolstói nació el 9 de septiembre de 1828 en Yásnaia Poliana, la finca familiar situada al sur de Moscú donde pasaría la mayor parte de su vida. Huérfano de madre a los dos años y de padre a los diez, fue criado por parientes. Estudió en la Universidad de Kazán sin llegar a graduarse y participó como oficial en la guerra de Crimea, experiencia que marcó profundamente su visión de la violencia y la muerte. Con sus obras Guerra y paz (1869) y Anna Karénina (1877) se consagró como uno de los grandes novelistas de todos los tiempos. A partir de los cincuenta años atravesó una profunda crisis espiritual que lo llevó a rechazar su obra anterior y renunciar a su posición social. Murió en 1910 en una estación de tren, huyendo de su hogar en un último gesto de coherencia con sus convicciones.