El llibre recull tots els textos i articles de Rodolf Llorens i Jordana que quedaven dispersos o inèdits, els quals donen una visió global de les seves idees sobre art, política i filosofia. Llorens i Jordana mostra el seu saber enciclopèdic, però ens el transmet amb un estil viu i punyent que en tot moment interpel•la el lector. Desplega la seva mirada crítica i aporta una visió incisiva sobre el cinema, sobre la filosofia i sobre el nacionalisme català. Els textos abracen el període central del segle XX i, tot i que mantenen una bona continuïtat i unitat, es poden dividir en dos períodes: els fets i publicats en el moment de la Segona República i els que ja foren escrits i pensats en i des de l’exili i en el context de la fi de la Segona Guerra Mundial i de l’activitat de Llorens des del Centre Català de Caracas i els Jocs Florals de la Llengua Catalana a l’exili (i fins a la dècada del 1970).
Ficha técnica
Editorial: Afers Editorial
ISBN: 9788416260614
Idioma: Catalán
Número de páginas: 170
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 11/01/2019
Año de edición: 2019
Plaza de edición: Es
Número: 37
Especificaciones del producto
Escrito por Rodolf Llorens i Jordana
Rodolf Llorens i Jordana (Vilafranca del Penedès, 1910 - Caracas, 1985). Llicenciat en filosofia el 1930, va fer de professor en diferents centres, però aviat es convertí en un dinamitzador cultural de la seva vila (historiador, arxiver, dramaturg, fundador de magazins...) i en un notable «home polític», vinculat primer a ERC i a la Unió de Rabassaires, i més endavant al PSUC. Empresonat pels Fets d'Octubre de 1934, va ser secretari de la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi de la Generalitat, va ser capità d'infanteria durant la Guerra, i l'exili va dur-lo del camp de concentració d'Arlès a Caracas. Allí va ser professor a la Facultat de Filosofia i es dedicà al cinema, sense oblidar mai els seus orígens: va ser president del Centre Català, va fundar el col·lectiu Terra Ferma i va ser mantenidor dels Jocs Florals. Va tornar a Catalunya el 1976, però només de visita. Entre la seva obra escrita, destaquen els títols La Ben Nascuda (1937), rèplica a La Ben Plantada de Xènius, Catalunya poble dissortat -els catalans, gent sortosa- (1974), Josep Robreño i el nou concepte de la Renaixença (1982) i L'hegemonia vilafranquina en l'hegemonia catalana (1984). Resta inèdit un estudi sobre l'exili català a Caracas.