Rodolf Llorens i Jordana

Rodolf Llorens i Jordana (Vilafranca del Penedès, 1910 - Caracas, 1985). Llicenciat en filosofia el 1930, va fer de professor en diferents centres, però aviat es convertí en un dinamitzador cultural de la seva vila (historiador, arxiver, dramaturg, fundador de magazins...) i en un notable «home polític», vinculat primer a ERC i a la Unió de Rabassaires, i més endavant al PSUC. Empresonat pels Fets d'Octubre de 1934, va ser secretari de la Comissaria de Banca, Borsa i Estalvi de la Generalitat, va ser capità d'infanteria durant la Guerra, i l'exili va dur-lo del camp de concentració d'Arlès a Caracas. Allí va ser professor a la Facultat de Filosofia i es dedicà al cinema, sense oblidar mai els seus orígens: va ser president del Centre Català, va fundar el col·lectiu Terra Ferma i va ser mantenidor dels Jocs Florals. Va tornar a Catalunya el 1976, però només de visita. Entre la seva obra escrita, destaquen els títols La Ben Nascuda (1937), rèplica a La Ben Plantada de Xènius, Catalunya poble dissortat -els catalans, gent sortosa- (1974), Josep Robreño i el nou concepte de la Renaixença (1982) i L'hegemonia vilafranquina en l'hegemonia catalana (1984). Resta inèdit un estudi sobre l'exili català a Caracas.