📗 Libro en valenciano DE PAGESOS A CIUTADANS. CENT ANYS DE SINDICALISME I COOPERATIVISM E AGRARIS A CATALUNYA 1893-1994

Contra la imagen urbana de un mundo rural marcado por el individualismo y el conformismo paralizador, este libro pone de relieve el dinamismo del societarismo campesino —cooperativas y sindicatos— en un amplio arco cronológico que va desde sus orígenes hasta la actualidad. El resquebrajamiento de la cultura tradicional, con las transformaciones sociales de les postrimerías del siglo XIX, no supuso una destrucción de la solidaridad de la comunidad rural. Todo lo contrario, la aparición de estas nuevas instituciones asociativas, de carácter democrático, constituiría la mayor aportación de la cultura popular al desarrollo de la sociedad política contemporánea. Un largo camino que se iniciaba en un contexto marcado por la reestructuración económica —impacto del mercado, presión de los terratenientes urbanos, plaga de la filoxera— y una fuerte conflictividad social que enfrentaba a los campesinos independientes y a los arrendatarios con unos propietarios que trataban de descargar sobre los trabajadores el coste de la crisis agraria. Bien pronto, las asociaciones autónomas del campesinado deberían competir con el sindicalismo paternalista y conservador promovido por los propietarios y la Iglesia, al mismo tiempo que recibían la influencia de los sindicatos revolucionarios. Desde entonces hasta la época de la integración europea, este estudio permite seguir la lucha secular de los campesinos catalanes por «vivir de la tierra» con dignidad. Contra la imatge urbana d’un món rural marcat per l’individualisme i el conformisme paralitzador, aquest llibre posa en relleu el dinamisme del societarisme pagès —cooperatives i sindicats— en un ampli arc cronològic que va des dels seus orígens fins a l’actualitat. La dislocació de la cultura tradicional, amb les transformacions socials de la darreria del segle XIX, no va suposar una destrucció de la solidaritat de la comunitat rural. Tot al contrari, l’aparició d’aquestes noves institucions associatives, de caràcter democràtic, constituiria la major aportació de la cultura popular al desenvolupament de la societat política contemporània. Un llarg camí que s’iniciava en un context marcat per la reestructuració econòmica —impacte del mercat, pressió dels terratinents urbans, plaga de la fil·loxera— i una forta conflictivitat social que enfrontava els pagesos independents i els arrendataris amb uns propietaris que tractaven de descarregar sobre els treballadors el cost de la crisi agrària. Ben aviat, les associacions autònomes de la pagesia haurien de competir amb el sindicalisme paternalista i conservador promogut pels propietaris i l’Església, alhora que rebien la influència dels sindicats revolucionaris. Des d’aleshores fins al’època de la integració europea, aquest estudi permet de seguir la lluita secular dels pagesos catalans per «viure de la terra» amb dignitat.