Dies de la raó perduda

Josep Maria Muñoz Pujol (Barcelona, 1924) és dramaturg i doctor en Medicina. Des del 1955 ha escrit, estrenat i publicat una desena llarga d'obres de teatre, entre les quals Antígona (1968), Kux my lord o Les metamorfosis reaccionàries (1977), En Companys (1981), Vador o Dalí de Gala (1988), Alfons Quart (1989), Somni de mala lluna (1991), Fleca Rigol, digueu? (1993), Anar i tornar de la taverna Pilsen (1995), L'Encobert (1995), Seducció (1995) i Dificultat pel domini de la casa (1995). És autor, també, de la novel·la Dies de la raó perduda (1998), sobre el rerefons de la guerra civil, i d'un relat sobre la tancada d'intel·lectuals a Montserrat el 1970: La gran tancada (1999). Ha escrit tres biografies de volada narrativa: El falcó de Sueca (2002), sobre la figura de Joan Fuster, i Agustí Duran i Sanpere: Temps i memòria (2004) i Lluís Nicolau d'Olwer. Un àcid gentilhome (2007).