Sinopsis de DISCURS SOBRE L ORIGEN I ELS FONAMENTS DE LA DESIGUALTAT ENTRE ELS HOMES
Aquest Discurs és una crida a deixar de mirar-se el melic, i sobretot, a combatre el vici d’universalitzar un punt de vista particular. En un text d’una gran força i bellesa d’estil, Rousseau fa un exercici d’arqueologia de la racionalitat que l’apropa al que els antropòlegs que vindran després anomenaran «l’observació participativa», per analitzar el camí que ens ha dut a oblidar com raona un home lliure i com es viu sense estar sotmès al judici aliè i a l’imperatiu de productivitat, rendiment i possessió. Com un meteorit que cau enmig de l’època de les Llums per agitar-la, aquest text és un convit a lliurar-se al «pensament salvatge» de Lévi-Strauss, la divagació i l’experimentació, per fer caure els prejudicis etnocèntrics i les lògiques d’acumulació, mares de la desigualtat i el despotisme.
«Com devia xocar Rousseau en tot aquell segle XVIII de grans cavallers, grans ments, belles dames i bones maneres! Quin os desfermat enmig d’un saló! Cada moviment feia que li caigués un moble al cap: molestava.» (Flaubert, 1853, carta a Louise Colet.)
Ficha técnica
Traductor: Georgina Solà Sellés
Editorial: Edicions de la Ela Geminada
ISBN: 9788412676686
Idioma: Catalán
Título original:
Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes
Discours sur l'origine et les fondements de l'inégalité parmi les hommes
Número de páginas: 160
Tiempo de lectura:
3h 44m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 26/01/2024
Año de edición: 2024
Plaza de edición: Es
Colección:
QUADRIVIUM
QUADRIVIUM
Número: 26
Alto: 20.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Grueso: 1.0 cm
Peso: 200.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Jean-Jacques Rousseau
Nació el 28 de junio de 1712 en Ginebra (Suiza). A los dieciseis escapa de su localidad natal instalándose en Saboya acogido por un sacerdote. A los 16 es secretario y acompañante asiduo de madame Louise de Warens, mujer rica que tuvo una profunda influencia en toda su vida. En el año 1742 se radica en París, donde trabaja como profesor, copista y secretario político. Hizo amistad con el filósofo francés Denis Diderot. En 1750 ganó el premio de la Academia de Dijon. En 1756 se retiró a Montmorency. En 1762 escapa a Prusia y después a Inglaterra, donde fue amparado por el filósofo escocés David Hume. No obstante, pronto se enemistaron en cartas públicas y polemizaron entre ambos. Regresó a Francia en 1768 bajo el nombre falso de Renou. Falleció el 2 de julio de 1778, en Ermenonville, Francia.