EL ENSEÑADOR DE PISOS QUE ODIABA A LOS MIMOS

Empar Moliner (Santa Eulàlia de Ronçana, 1966) es va donar a conèixer amb el recull de relats L’ensenyador de pisos que odiava els mims, al qual va seguir la novel·la Feli, esthéticienne (Premi Josep Pla 2000). Posteriorment va publicar els volums de relats T’estimo si he begut (Premi Lletra d’Or 2005), portada al teatre per David Selvas amb gran èxit, i No hi ha terceres persones, i els reculls d’articles Busco senyor per amistat i el que sorgeixi i ¿Desitja guardar els canvis? El 2012 va publicar la novel·la La col·laboradora (Columna), seguida de Contes infantils contra tot pronòstic (Columna), i el 2015 va obtenir el Premi Mercè Rodoreda amb Tot això ho faig perquè tinc molta por. El 2021 publica el llibre de contes És que abans no érem així (Columna). Col·labora habitualment en diferents mitjans de comunicació, de ràdio, televisió i premsa escrita. (Twitter) @emparmoliner (Instagram) @emparmoliner