CATALÁN
El quadern de l'espia
Por Marià Veloy
No disponible
Actualmente el distribuidor no dispone de ejemplares pero podemos avisarte por correo electrónico si vuelve a estar disponible. Para esto, introduce tu email y pulsa sobre el botón “Avísame”.
¿Quieres que te avisemos si lo volvemos a recibir?
Sinopsis
A l'única taula de l'estudi on visc, sota la llum del flexo, l'espia hi ha deixat el seu quadern. De les tapes d'un negre sotana en sobresurten factures, post-its, bitllets de metro… Són notes de cal·ligrafia bòrnia on s'hi parla no dels meus hàbits banals, sinó dels paisatges que haurien d'il·luminar-me les parpelles i s'han convertit en cicatrius. Els morts que coneixien el meu malnom, les dones que van estimar-me amb una devoció que no he honrat, els fills que no he sabut protegir, la família que es mereixia algú domesticable. Després de llegir aquest informe inclement, comprenc (potser era obvi?) que no hi haurà cap càstig més enllà d'aquesta labor minuciosa, d'aquest mapa de derrotes dibuixat per un espia que tampoc no era ningú, sinó l'ombra que ara recull l'abric de la cadira i se'n va. Quedar-me en la foscor de l'estudi, aquesta és la pena, sol amb el ronc de la nevera. Aquest horror.
Ficha Técnica
Editorial: Galés Edicions
ISBN: 9788412373417
Idioma: Catalán
Número de páginas: 80
Fecha de lanzamiento: 01/02/2023
Año de edición: 2023
Plaza de edición: España
Alto: 18.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Peso: 100.0 gr
Especificaciones del producto
Recibe novedades de Marià Veloy directamente en tu email
Reseñas sobre El quadern de l'espia
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
A l'única taula de l'estudi on visc, sota la llum del flexo, l'espia hi ha deixat el seu quadern. De les tapes d'un negre sotana en sobresurten factures, post-its, bitllets de metro… Són notes de cal·ligrafia bòrnia on s'hi parla no dels meus hàbits banals, sinó dels paisatges que haurien d'il·luminar-me les parpelles i s'han convertit en cicatrius. Els morts que coneixien el meu malnom, les dones que van estimar-me amb una devoció que no he honrat, els fills que no he sabut protegir, la família que es mereixia algú domesticable. Després de llegir aquest informe inclement, comprenc (potser era obvi?) que no hi haurà cap càstig més enllà d'aquesta labor minuciosa, d'aquest mapa de derrotes dibuixat per un espia que tampoc no era ningú, sinó l'ombra que ara recull l'abric de la cadira i se'n va. Quedar-me en la foscor de l'estudi, aquesta és la pena, sol amb el ronc de la nevera. Aquest horror.