Els anys

| hace 3 años

“Els anys” és un llibre atípic tant en context com en forma. És la història d'Annie Ernaux i tota una generació: la societat devastada per la guerra, les aparences, els formalismes, l’educació a l’escola i a casa. L’arribada de la pubertat, la sexualitat, la llibertat de joventut, les esperances, els problemes a les colònies i la guerra d’Algèria. De com els esdeveniments internacionals i nacionals modelen a tota una societat en contínua evolució, amb avanços i retrocessos. A poc a poc, segons avança el llibre ens donem conte que hem fet un recorregut per quasi un segle d’història i que, els nostres veïns de França, amb algunes diferències socials i polítiques, no són tan diferents de nosaltres: compartim les mateixes inquietuds, problemes i visió del món des d’un punt de vista de ciutadà europeu. Com deia, la forma també és diferent i caòtica. No hi ha capítols. Moltes vegades la mateixa puntuació dels textos no s’aplica, amb obertures de frases i paràgrafs sense majúscules o punt darrere de les frases. No sé el motiu de l’autora: donar velocitat al text? Vol transmetre un ritme atropellat? No ho sé, però a vegades és desconcertat i confós. Aleshores, el llibre és molt entretingut, amb reflexions i sentiments que podem fer nostres, en un món que avança molt de pressa i que es torna conegut i estrany a parts iguals.