Jordi Carrió dibuixa amb aquest poemari una clara línia ascendent i fa palesa la maduresa assolida al llarg d’aquests anys de trajectòria lírica catalana; poema rere poema, Els dies que vindran mostra al lector els elements de la plenitud humana. En paraules de Sam Abrams, prologuista del llibre, Carrió “comença amb una celebració de la bellesa física del món i la necessitat humana de l’art per mirar de fixar-la i acaba en una coda de dos poemes sobre Darfur i la necessitat d’escriure; de com el passat es fa present i et recorda el futur”. L’autor utilitza els sentits i les emocions per escenificar un dels fils conductors del llibre, la recerca utòpica de la felicitat.