Francesc Pujols fou una figura polièdrica de les lletres catalanes. Considerat per alguns com un autor genial, per altres no és més que “l´últim dels cantamanyanes”. La seva obra, entre la filosofia i l´humor, abasta tans camps –poesia, assaig, teatre, novel•la– com matèries –art, música, política, religió...–. El seu record, però, es manté ferm gràcies a les tasques de recuperació de diverses personalitats de la cultura i del pensaments catalans. A través d´una sèrie d´entrevistes volem reconstruir la impressió que ens ha llegat l´anomenat “savi de la Torre de les Hores”, incidint tant en la seva persona com en el seu personatge, passant per amics, familiars, col•legues i experts. És aquest un projecte il•lusionant a arrel d´un petit avantprojecte de museització avalat per la Universitat Autònoma de Madrid i un programa radiofònic on es recollien els testimonis d´alguns vil•latants de Martorell que havien conegut a l´homenatjat en els darrers anys de la seva vida. Guardonat amb un premi local de recerca històrica, el resultat ha anat creixent en els darrers mesos, tot afegint a d´altres noms de la intel•lectualitat catalana que es van abocar amb la mateixa il•lusió que els firmants d´aquest projecte, fins ser el llibre que ara tenen vostés entre mans. Autor semidesconegut “a l´ombra” de tants altres –Pla, Sagarra, Maragall, Dalí, Pahissa, Moraguetes, Casals–, geni o “cantamanyanes” (filòsof o humorista?), reivindicat avui per joves músics i nous poetes, val a dir que Francesc Pujols no deixa indiferent a ningú.