L'autor d'aquesta història es va inventar el poble de Morvià per fer-hi passar coses estranyes i, sobretot, divertides. Allà, com tothom pot suposar, no hi ha altres animals que gallines i conills, vaques i porcs, algun senglar, ocells de bosc, alguna granota i, és clar, gossos i gats. Però, en aquesta ocasió, a la vora de la bassa de les Tres Alzines, badallen, i això vol dir que tenen molta gana, uns enormes lleons d'aspecte terrorífic. I, fins i tot, hi ha un botiguer que ha somiat que uns micos li buidaven tot un sac de cacauets.
Els lleons de Morvià és un llibre de la col·lecció de llibres per a 8 anys El Pirata Groc. Joaquim Carbó ens diverteix explicant les aventures succeïdes arran de la visita d'animals insospitats al fantàstic poble de Morvià.
Ficha técnica
Ilustrador: Cristina Losantos
Editorial: Edicions del Pirata
ISBN: 9788496569225
Idioma: Catalán
Número de páginas: 56
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/10/2005
Año de edición: 2005
Plaza de edición: Es
Colección:
El pirata groc
El pirata groc
Número: 12
Alto: 21.0 cm
Ancho: 13.0 cm
Peso: 82.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Cristina Losantos y Joaquim Carbó
Cristina Losantos (Barcelona, 1960). Estudió Bellas Artes en la Universidad de Barcelona. Ha dado clases de plástica en primaria y secundaria. Des de el año 1985 se dedica profesionalmente a la ilustración. Otros libros que ha ilustrado para La Galera son: I ara què mengem?, San Jorge, San jorge, El flautista de Hamelin, La bella y la bestia, y los libros de la colección Espacios.
Joaquim Carbó (Barcelona, 1932), més conegut com a autor de llibres juvenils com els clàssics La casa sota la sorra (1966) i La colla dels deu (1969), a més d’haver escrit un centenar de contes per a Cavall Fort, va ser un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs i no ha deixat d’escriure i publicar tota mena de llibres. Per esmentar-ne només alguns, els de narracions Solucions provisionals (1965) i Cadàvers ben triats (2009), o les novel·les Els orangutans (1969 i 2017), S’ha acabat el bròquil (1987) i, darrerament, Va com va (2015) i Testament (2019). De tant en tant també s’ha dedicat a meditar sobre l’època que li ha tocat viure, i això l’ha fet escriure Viure amb els ulls (2011) i Males setmanes (2021). És evident que el carronyavirus, com en diu ell, que l’ha tingut tancat a casa aquests dos últims anys, l’ha fet reflexionar sobre aquest present tan incert i el pòsit del passat. I sobre un futur que, als seus gairebé noranta anys, no sap ben bé com qualificar, si és que té dret a pensar que encara n’hi queda una mica. (Twitter) @casasorra