Aquest conjunt de narracions entrellaçades ens ofereix una miscel·lània poetica del paradís perdut de l’autor, de la mà de les esperances i les frustracions dels morts de la seua vida. Sobre l’entramat d’un món que sentim proxim i llunyà al mateix temps, Olivares ordeix un grapat d’histories aparentment fragmentàries, pero que es complementen per a proporcionar-nos una perspectiva original i redona del món rural, un tapís ple de tendresa i de duresa, d’ironia i d’estima. Amb Els morts de la nostra vida, l’escriptor de la Vall d’Albaida reafirma la seua curiositat per les histories de la gent i demostra, una vegada mes, la seua extraordinària sensibilitat per la llengua oral, a mes d’una alegria narrativa que es, al cap i a la fi, l’alegria de viure.