Un retrat de l''home de barri en els anys del "desarrollisme" franquista.
Els orangutans narra, en primera persona, un dia en la vida d’un cràpula obsessionat pel sexe, orfe d’un perdedor de la guerra, que se sent obligat a deixar la ciutat per anar a l’enterrament de la seva àvia en un poble de l’interior, on haurà de tenir-se-les amb els seus oncles, triomfadors sota el nou règim. Carbó, en una de les èpoques més arrauxades de la seva carrera, va pintar aquest retrat àcid dels fills del «desarrollisme» franquista, acolorit amb una capacitat d’observació extraordinària. Una sàtira memorable que volem reivindicar amb aquesta edició especial que commemora els 50 anys de l’aparició del llibre.
Ficha técnica
Editorial: Males Herbes
ISBN: 9788494725821
Idioma: Catalán
Número de páginas: 367
Tiempo de lectura:
8h 44m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 04/09/2017
Año de edición: 2017
Plaza de edición: Es
Alto: 21.0 cm
Ancho: 14.0 cm
Grueso: 9.0 cm
Peso: 400.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Joaquim Carbó
Joaquim Carbó (Barcelona, 1932), més conegut com a autor de llibres juvenils com els clàssics La casa sota la sorra (1966) i La colla dels deu (1969), a més d’haver escrit un centenar de contes per a Cavall Fort, va ser un dels fundadors del col·lectiu Ofèlia Dracs i no ha deixat d’escriure i publicar tota mena de llibres. Per esmentar-ne només alguns, els de narracions Solucions provisionals (1965) i Cadàvers ben triats (2009), o les novel·les Els orangutans (1969 i 2017), S’ha acabat el bròquil (1987) i, darrerament, Va com va (2015) i Testament (2019). De tant en tant també s’ha dedicat a meditar sobre l’època que li ha tocat viure, i això l’ha fet escriure Viure amb els ulls (2011) i Males setmanes (2021). És evident que el carronyavirus, com en diu ell, que l’ha tingut tancat a casa aquests dos últims anys, l’ha fet reflexionar sobre aquest present tan incert i el pòsit del passat. I sobre un futur que, als seus gairebé noranta anys, no sap ben bé com qualificar, si és que té dret a pensar que encara n’hi queda una mica. (Twitter) @casasorra