Els sots feréstecs (1901) és la primera novel·la modernista i assenyala l?inici d?una de les èpoques més brillants de la narrativa catalana. Al costat de Solitud i de La punyalada, és una de les grans novel·les de principis del segle XX i un clàssic indiscutible de les nostres lletres, que atrapa els lectors d?avui amb una trama intensa i uns personatges impactants. Mitjançant la història de mossèn Llàtzer, un capellà exiliat a una aïllada contrada muntanyenca on la natu-ra feréstega es fusiona amb els seus habitants, Casellas ens ofereix una visió impactant de la societat d?un temps, el tombant dels segles XIX i XX, marcat pel conflicte entre individu i societat, entre tradició i pro-grés. El protagonista de la novel·la, símbol de l?artista transformador lluitarà per desvetllar unes gents esquerpes i somortes, que no volen despertar del seu son ancestral. L?adquisició de la consciència i de la voluntat humanes per damunt dels lligams atàvics, un tema universal tractat a partir de la interpretació visionària d?uns personatges pouats en una realitat concreta, fan d?aquesta novel·la una lectura imprescindible per als amants de la bona literatura. Aquest volum recupera l?edició crítica de Jordi Castellanos, del al text original de Casellas, i inclou, com a epíleg, el pròleg històric de l?editor. Conté, a més, una introducció de la professora Maria Campillo, que acompanya al lector a transitar per una de les fites majors de la nostra literatura.
Ficha técnica
Editorial: Editorial Barcino
ISBN: 9788416726356
Idioma: Catalán
Número de páginas: 256
Tiempo de lectura:
6h 3m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 13/01/2025
Año de edición: 2025
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
Imprescindibles. Biblioteca de clàssics catalans
Imprescindibles. Biblioteca de clàssics catalans
Número: 11
Alto: 21.0 cm
Ancho: 15.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por RAIMON CASELLAS I DOU
Raimon Casellas (1855-1910) fou un escriptor, crític d'art i periodista català, considerat una figura clau del modernisme literari. La seva obra més destacada, Els sots feréstecs (1901), és la primera novel·la modernista en català, i combina realisme amb simbolisme i una profunda introspecció psicològica. A través de la seva narrativa, va explorar temes com la solitud, el conflicte entre l’home i la natura, i la decadència del món rural. Com a crític d'art a La Veu de Catalunya, va impulsar el modernisme plàstic i va donar suport a artistes com Ramon Casas i Santiago Rusiñol. La seva contribució literària i crítica va ajudar a definir les bases de la renovació cultural catalana de finals del segle XIX i principis del XX.