Els sots ferestecs ha estat considerada la primera novel·la modernista perque va iniciar un dels períodes mes productius de la novel·la catalana. L’obra, de fet, es troba en una crulla: d’una banda, es el resultat de la introduccio, a Catalunya, dels corrents simbolistes i decadentistes; de l’altra, se situa enmig de la crisi politica i social de fi de segle i de la defensa de les actituds regeneracionistes. La novel·la s’encara al fracas de l’intel·lectual en la seva lluita per regenerar la societat. Paradoxalment, pero, obre la novel·la catalana cap allo que s’estava reclamant: tornar a les arrels de l’individu, descobrir la personalitat capaç de sentir i obrar per ella mateixa, de posar en exercici la seva voluntat, de fer-se i fer, com a cami de progres col·lectiu.
Un recull de contes que parteix d'uns fets reals, aparentment banals, que l'autor manipula fins a convertir-los en quelcom significatiu. Així, aquestes narracions ens presenten les multituds com un organisme capaç d'esborrar la nostra individualitat i sup