FAMILIA, DERECHO Y RELIGION

Una biografia no té per què referir-se a una persona important i pot, en canvi, presentar un rastre vital del que ni tant sols es conserva el record. Aquest és un d'aquests casos. Francisco Antonio Cebrián y Valda, de família noble assentada a Xàtiva, va gaudir dels honors del seu temps: va ser catedràtic d'institut, rector de la Universitat de València, bisbe d'Oriola, patriarca de les Índies i cardenal. Després de la seua mort, la seua memòria va quedar en bona mesura cancel·lada; de ben segur perquè va sostindre un ordre polític impugnat, o perquè, sent universitari, va deixar una curta producció escrita; també degut a l'auge de certes maneres de fer història. La fallida d'aquesta memòria només s'entén des de la perspectiva dels canvis d'enorme calat esdevinguts en els anys que va viure: és a dir, el que s'ha anomenat crisi de l'Antic Règim.