FER PAIS CONEIXER MON LA CARTOTECA HISTORICA DEL CENTRE EXCURSION ISTA DE CATALUNYA

La publicació mostra com, a més a més del caràcter tècnic i científic, qualsevol document cartogràfic és també un producte cultural construït des d'una òptica determinada. D’aquesta manera, a partir de l’estudi i reproducció dels mapes més rellevants de la Cartoteca es reflecteixen les traces que condueixen a entendre la visió de la gent –bona part d’ells excursionistes- que dirigia o volia dirigir la societat catalana del segle XX. El llibre pretén donar al lector un tast dels documents cartogràfics més interessants del fons del CEC; mostrar la gran heterogeneïtat de la Cartoteca, resultat de la voluntat i la generositat dels socis de totes les èpoques que, amb les seves valuoses donacions han permès la formació de la Cartoteca. Alguns mapes porten al peu el nom del donador. La publicació reprodueix alguns dels mapes més significatiu i ja àmpliament coneguts del CEC com el mapa de Catalunya (1720) de Joseph Aparici, la Carta del Mont Perdut (1874) de Franz Schrader, la Carta Comarcal de Catalunya (1897) de Norbert Font i Sagué o el Mapa del Montseny(1924) de Léo Aegerter. També es poden trobar al llibre mapes no especialment vinculats a l’excursionisme, com mapes antics centreeuropeus, americans o del sudest asiàtic. També alguns documents poc o gens coneguts, normalment manuscrits; entre aquests són interessant el mapa que obra la secció dels excursionistes, mapa fundacional de l’Associació d’Excursions Catalana, el mapa de Monzón, la capçalera de l’Èssera de Juli Soler i Santaló o un mapa comarcal de Catalunya bastit per la Comissió d’Estudi de la Masia Catalana. Aquests mapes són molt vinculats al Centre Excursionista de Catalunya o a algun del seus socis. A banda de presentar els documents finals també es publiquen grups de mapes relacionats entre ells i alguns documents que mostren els treballs preparatoris de mapes coneguts, com el de les Valls d’Andorra (1923) de Marcel Chevalier. La publicació de la Cartoteca permeten obtenir una visió global de l’extens i riquíssim fons cartogràfic del Centre, que aplega un volum de 7.000 documents cartogràfics d’entre el segle XVI i la primera meitat del XX, tot descobrint-nos aquelles obres, autors i col•leccions que ens ajuden a entendre millor la història del país.

La publicació mostra com, a més a més del caràcter tècnic i científic, qualsevol document cartogràfic és també un producte cultural construït des d'una òptica determinada. D’aquesta manera, a partir de l’estudi i reproducció dels mapes més rellevants de la Cartoteca es reflecteixen les traces que condueixen a entendre la visió de la gent –bona part d’ells excursionistes- que dirigia o volia dirigir la societat catalana del segle XX. El llibre pretén donar al lector un tast dels documents cartogràfics més interessants del fons del CEC; mostrar la gran heterogeneïtat de la Cartoteca, resultat de la voluntat i la generositat dels socis de totes les èpoques que, amb les seves valuoses donacions han permès la formació de la Cartoteca. Alguns mapes porten al peu el nom del donador. La publicació reprodueix alguns dels mapes més significatiu i ja àmpliament coneguts del CEC com el mapa de Catalunya (1720) de Joseph Aparici, la Carta del Mont Perdut (1874) de Franz Schrader, la Carta Comarcal de Catalunya (1897) de Norbert Font i Sagué o el Mapa del Montseny(1924) de Léo Aegerter. També es poden trobar al llibre mapes no especialment vinculats a l’excursionisme, com mapes antics centreeuropeus, americans o del sudest asiàtic. També alguns documents poc o gens coneguts, normalment manuscrits; entre aquests són interessant el mapa que obra la secció dels excursionistes, mapa fundacional de l’Associació d’Excursions Catalana, el mapa de Monzón, la capçalera de l’Èssera de Juli Soler i Santaló o un mapa comarcal de Catalunya bastit per la Comissió d’Estudi de la Masia Catalana. Aquests mapes són molt vinculats al Centre Excursionista de Catalunya o a algun del seus socis. A banda de presentar els documents finals també es publiquen grups de mapes relacionats entre ells i alguns documents que mostren els treballs preparatoris de mapes coneguts, com el de les Valls d’Andorra (1923) de Marcel Chevalier. La publicació de la Cartoteca permeten obtenir una visió global de l’extens i riquíssim fons cartogràfic del Centre, que aplega un volum de 7.000 documents cartogràfics d’entre el segle XVI i la primera meitat del XX, tot descobrint-nos aquelles obres, autors i col•leccions que ens ajuden a entendre millor la història del país.