El poemari Infant d’hivern és un viatge des de l’isolament, el desengany i, finalment, l’acceptació de la derrota vital enfront del pas del temps a una infantesa atresorada en la memòria, entesa com a refugi davant de l’adversitat però també com a ofrena.
Poemes en prosa que evoquen passatges gairebé onírics d’una infància feliç però també plena de clarobscurs que sovint, en boca del poeta, sonen com a denúncia social o en darrer terme com a sentida confessió darrera a una amant que es sap irremeiablement perduda i que podria ser l’única salvació de la destrucció.
Aquest llibre va ser guardonat amb la Flor Natural dels LXVII Jocs Florals de la Vila de Nules.