Infern poca-solta

Infern poca-solta no és un llibre de poesia lírica, sinó un llibre de poesia poca-solta, humorística, fins i tot satírica. Una mena de llibre que hauria semblat natural abans de la guerra que va trinxar el país, quan Josep Carner o Guerau de Liost publicaven poesies que pretenien fer esclatar una rialla, però que avui no s’estila gens ni mica, com si escriure amb lleugeresa no fos tan seriós, a hores d’ara, com escriure poesies d’amor o poesies impenetrables.
Miquel Desclot ha adaptat lliurement a la llengua catalana el limerick —un tipus de poema anglès d’origen popularitzat al segle xix per ridiculitzar tota mena de personatges— i ens en presenta una mena d’antologia que ha anat escrivint al llarg dels anys, per la qual desfilen tot tipus de personatges. Qualsevol semblança d’aquests espantalls amb fantotxes reals és una espantosa, voluntària, incorrecta i ridícula imprudència.

Infern poca-solta no és un llibre de poesia lírica, sinó un llibre de poesia poca-solta, humorística, fins i tot satírica. Una mena de llibre que hauria semblat natural abans de la guerra que va trinxar el país, quan Josep Carner o Guerau de Liost publicaven poesies que pretenien fer esclatar una rialla, però que avui no s’estila gens ni mica, com si escriure amb lleugeresa no fos tan seriós, a hores d’ara, com escriure poesies d’amor o poesies impenetrables.
Miquel Desclot ha adaptat lliurement a la llengua catalana el limerick —un tipus de poema anglès d’origen popularitzat al segle xix per ridiculitzar tota mena de personatges— i ens en presenta una mena d’antologia que ha anat escrivint al llarg dels anys, per la qual desfilen tot tipus de personatges. Qualsevol semblança d’aquests espantalls amb fantotxes reals és una espantosa, voluntària, incorrecta i ridícula imprudència.