Lluís M. Xirinacs i Damians (Barcelona, 1932 - Ogassa, 2007) Fou ordenat sacerdot als 22 anys. Va reflexionar sobre els límits de l’obediència i la llibertat, enfrontant-se al poder eclesiàstic, civil i polític. Seguidor de Gandhi, va ser un dels impulsors del moviment no-violent a Catalunya. En el terreny demòtic, fou promotor de l’Assemblea de Catalunya (1971). En el context de la lluita antifranquista, entre els anys 1969 i 1977, va dur a terme vuit vagues de fam, alguna de les quals el va portar al llindar de la mort. Fou detingut i empresonat a causa del seu compromís polític. Rebé diversos premis i reconeixements. Fou senador independent per Barcelona. Deixà el sacerdoci el 1990 i es doctorà en Filosofia l’any 1997 per la Universitat de Barcelona. Des dels 20 anys va iniciar un projecte de model filosòfic propi defensat a la tesi doctoral: Un model global de la realitat. Reconegut lluitador per les llibertats civils i polítiques dels Països Catalans.