Quan es parla denergia nuclear, se solen oblidar els seus inicis genocides i les seves aplicacions militars. Mitjançant els reactors civils, algunes dictadures han intentat obtener plutoni militar. El seu objectiu era formar part del selecte club atòmic mundial i consolidar-se en el poder.Militars i científics franquistes, amb el suport de sectors industrials i financers, ho varen quasi aconseguir. Espanya estaba tecnològicament preparada i disposava de laboratoris i combustible per dur a terme la bomba atòmica. Vandellòs I, el reactor de grafit-gas, era la punta de llança daquesta estratègia. Però al Pentàgon no li va interesar que, juntament amb la force de frappe creada a França pel general Charles de Gaulle, sorgís una potencia nuclear a la porta del Mediterrani.Després que la CIA, el gener del 2008, desclassifiqués alguns documents secrets que demostraven que Franco i els seus homes de confiança de la Junta de Energía Nuclear volien tenir la bomba atòmica, aquest és el primer assaig que es publica sobre una qüestió que ha continuat sent tabú durant la transició democràtica. A La bomba atòmica de Franco, Santiago Vilanova ha aplegat totes les investigacions que durant anys ha dut a terme sobre el perill nuclear i el somni atòmic del dictador.Santiago Vilanova (Olot, 1947), llicenciat en ciències de ...
Ficha técnica
Traductor: Pere Guixà Cerdà
Editorial: Llibres de L'índex (Ediciones de la Tempestad, S.l.)
ISBN: 9788496563759
Idioma: Catalán
Número de páginas: 128
Tiempo de lectura:
2h 58m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 19/03/2013
Año de edición: 2013
Plaza de edición: España
Colección:
Descoberta
Descoberta
Número: 54
Alto: 2.2 cm
Ancho: 1.4 cm
Grueso: 0.4 cm
Peso: 200.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Santiago Vilanova
Santiago Vilanova Tané (Olot, 1947) ha estat un dels pioners del periodisme d'investigació a Catalunya, especialment durant els anys que va ser redactor de Diario de Barcelona i El Correo Catalán. Va consolidar el seu prestigi amb les informacions que va publicar sobre l'explosió de Capità Arenas. Santiago Vilanova ha dedicat les darreres dècades a divulgar el pensament ecologista i ha publicat més de divuit llibres, entre ells quatre novel·les, dedicats a defensar un model energètic democràtic, descentralitzat i basat en les energies renovables. El 1983 va rebre, com a director del Diario de Barcelona —en l'etapa en el que va ser autogestionat pels treballadors— el Premi Ciutat de Barcelona de Periodisme. És membre de l'associació Journalistes Écrivains pour la Nature et l'Écologie, col·laborador d'opinió del diari El Punt-Avui i ponent de la Secció d'Ecologia de l'Ateneu Barcelonès.