Amb La desaparició, Ricard Mirabete culmina un llarg cicle poètic de dissolució del jo i depuració d’estil fins a límits metafísics. I tanmateix, és una poesia ben arrelada a la matèria, ja que la connexió amb el món és ben palesa a través de la mirada i el tacte --la mà que palpa, pinta i escriu--, de l’oïda musical i el gust plàstic. Tots els sentits mantenen un diàleg amb una realitat gens complaent, i ens duen a una profunda reflexió tintada d’imatges poètiques. Un llarg poema fragmentat o una sèrie de breus poemes aforístics que funcionen com un conjunt: La desaparició és una qüestió de perspectiva.