LA GENEALOGÍA CAUTIVA

A l'inici dels temps moderns, la noblesa catalana va assumir pràctiques d'acumulació de la propietat que reconfigurarian la seua pròpia representació genealògica. La intensa mobilitat social que caracteritza a la nova aristocràcia, les seues estratègies i interessos, incideixen en aquest procés de consolidació patrimonial, de la mateixa forma que ho fan també els privilegis d'exclusió que divideixen a aquestes famílies. Els orígens socials dispars d'aquesta noblesa radicada a la ciutat, els acords i friccions entre nuclis d'autoritat familiar i parents desposseïts, l'ús de les normes i l'extinció dels llinatges, permeten construir dos tipus de genealogia, una identificada amb l'acumulació i una altra supeditada i fins a oblidada. L'aparença, el ritual, les xarxes de lleialtat constitueixen pràctiques que juguen a favor de la primera, captiva de la lluita per la propietat.