La terra forma part del cicle narratiu dels Rougon-Macquart. És el quinzè volum dun conjunt de vint novelles amb les quals Zola penetra en el fangar de les passions més baixes.La terra és el veritable personatge daquesta obra. Ella ho condiciona tot. Els homes, atrapats i dependents dels seus canvis, esclavitzats per la duresa del seu tracte, reprodueixen violentament entre ells aquestes mateixes relacions.Zola no feia concessions. Acusat de morbositat pels seus conciutadans, es mantenia fidel a la idea de reproduir objectivament la realitat sense transcendències. Volia fer arribar al públic un document humà que indagués les lleis que regeixen el comportament dels homes. La terra li permet acostar-se als fonaments: lherència genètica, les tasques socials, lentorn social i material.La història se situa a Rognes (Romilly-sur-Aigre), a la Beauce. El vell Louis Fouan, lavi Fouan, té setanta anys i decideix repartir els seus béns entre els tres fills: en Hyacinthe, que la gent anomena Jesucrist, la Fanny i el Cabut. A canvi daquesta donació, els fills lhavien de mantenir i passar-li cadascú una renda mensual.Durant un període de deu anys, veiem com transcorre la vida daquesta família: pares, fills, oncles, nebots i néts envoltats de personatges ignorants, bergants, borratxos... giren entorn de la terra, de les seves collites, de les sequeres, de la fam i la misèria vinguda de cop per una mala anyada. La terra és el déu i els homes com bèsties malden per sortir-ne sense saber fer altra cosa que enfonsar-shi encara més. La brutalitat que ultrapassa tots els límits és la llei no impresa que impera i fa una dissecció magistral dels racons més foscos de lànima.
Ficha técnica
Traductor: Anna-maria Corredor i Plaja
Editorial: Edicions de 1984
ISBN: 9788492440764
Idioma: Catalán
Número de páginas: 574
Tiempo de lectura:
13h 45m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/05/2012
Año de edición: 2012
Plaza de edición: Es
Colección:
La clássica
La clássica
Número: 1
Alto: 21.0 cm
Ancho: 14.0 cm
Especificaciones del producto
Escrito por Émile Zola
París, (1840-1902).Émile Zola defendió una literatura de corte científico que emplease la naturaleza como espejo para retratar los dramas y las pasiones humanas, en la que la subjetividad del autor desapareciera tanto como fuera posible, y que recibiría el nombre de naturalismo. Su aspiración fue realizar una novela fisiológica, que, en los últimos años, derivó hacia ideas progresistas influida por las teorías utópicas de Comte, Fourier y Proudhon.