Men recordo sallunya radicalment de les convencions del gènere memorialístic. Cada frase comença"Recordo..."i és seguida per un sol record. La successió de records -ni cronològica ni temàtica- que barregen el més banal i el més transcendent, allò particular amb allò aparentment universal sacumula formant un retrat complex de la infantesa de lautor en els anys 1940 i 1950 a Oklahoma, així com la seva vida dartista i homosexual en els anys 1960 i 1970 a Nova York. El mateix Brainard escriví:"Sento que és tan sobre tothom com sobre mi mateix. I magrada. Vull dir, sento que sóc tothom. I és un sentiment agradable. No durarà. Però nestic gaudint mentre puc". La primera edició, de 1970, en una petita editorial, sesgotà ràpidament, i les reimpressions i reedicions ampliades se succeïren amb un gran èxit. Men recordo ha inspirat molts autors, entre els quals cal destacar Georges Perec en el seu llibre Je me souviens que està dedicat a Brainard.