LA VIA VALENCIANA

La via valenciana d’Ernest Lluch (primera edició, 1976) inicià l’etapa de maduresa dels estudis sobre economia valenciana. En la segona edició (2001) —que respectà íntegrament el text original, tot i que afegia un treball posterior de l’autor ben interessant—, el lector obtenia una abundantíssima informació sobre les bases en què s’assentava l’economia valenciana del darrer quart de segle, a més que podia gaudir de nombrosos suggeriments reflexius i de recerca, molts dels quals semblen increïblement actuals. Ara, presentem la tercera edició revisada. Ja el títol, La via valenciana, ha fet fortuna puix que suggereix que cada país fa el seu camí en la Història, i nosaltres, els valencians, no en som una excepció. De les aportacions del llibre, hauríem de destacar el nou paradigma d’interpretació de l’economia valenciana d’acord amb el qual la intensitat del creixement i de les transformacions estructurals, des dels anys seixanta, era inqüestionable, i que el protagonisme del procés pertanyia a les pimes. Aquest paradigma permetéde confeccionar, posteriorment, les grans línies de política industrial dels primers governs de la Generalitat. El llibre de Lluch és acompanyat d’una introducció que situa l’autor i l’obra en el seu context històric; d’un epíleg que tracta dexplicar què ha passat en els 27 anys que ens separen de la primera edició; i duna extensa bibliografia de referència, tot plegat a càrrec de Vicent Soler.