Las políticas de la locura

En els darrers anys, l'estudi de l'evolució dels discursos i les pràctiques psiquiàtriques durant el franquisme s'ha convertit en un capítol rellevant de la historiografia de la ciència. A pesar que aquesta evolució es va desplegar en coordenades canviants i va comprendre aspectes molt dispars (com el cultiu de l'especulació clínico-teòrica, la introducció de novetats terapèutiques, el fiançament institucional de l'especialitat o la difusió del nou ideari de la salut mental), en el franquisme la medicina mental es va veure particularment condicionada pel marc sociopolític regnant. Considerant els principals eixos entorn dels quals va anar articulant-se la dimensió política i social de la psiquiatria al llarg dels quaranta anys de dictadura (la ideologia, la doctrina, el govern, la gestió i la ciutadania), aquesta monografia ofereix una nova interpretació de conjunt de la peculiar constel·lació "psicopolítica" de l'Espanya de Franco com una complexa i proteica amalgama de reaccionarisme, conservadorisme, totalitarisme, autoritarisme, tecnocràcia i (finalment) desbordament cívic.