📗 Libro en catalán MALAURANÇA DE L HORA VELLA

UNS POCS ANYS MÉS els anys, pesats com tones, com cisternes plenes de nits invàlides, juguen a badar el temps que ens resta,podem trobar més vulgars aquests desitjos mentre sempre a fora ran les temudes farigoles floreix desemparada alguna estació de tren perduda des don podria fugir premeditadament el suïcidi rutinari de lalba, desdel cos estrany que vam ser hom enyora lenvelliment de lentes façanes de lloms clivellats i somriures metàl·lics, el seu blau fugisser és lanimal que estripa les darreres passes tot cercant loasi que sempre ja ho sabem ha estat invisiblei així mor: la boca ampla i lhoritzó amarg amb què suportem tanta inutilitat acumulada.