És aquest un poemari que s''enfronta a la realitat més immediata, propera, que és llegida a través de dos vidres: l''un de més abstracte, per mirar de lluny -la cara A, en podríem dir- i l''altre de més concret, de vista cansada -la cara B-. Així que al llarg de tots els poemes es planteja la relació de la persona amb el medi on viu, a través de l''escriptura, de l''amor, de la vida al mig d''aquest món concret però, alhora, globalitzat. Amb espai per al dolor, però també per al plaer.