Segon poemari de Víctor Verdú; després de Fur infern, l’autor es mostra més depurat, bell i introspectiu. Pel camí de l’aigua està cridat a ser un llibre que perduri en el temps i, en paraules de Pep Paré, “fidel a un concepte pur de poesia entesa com a sistema de coneixement vital i sense serrells populistes, sentimentalistes o encadenaments a les modes del moment”. És un llibre no projectat, sinó que s’ha anat fent a base de poemes escrits durant un període llarg de temps i una part del sentit que té està lligada a aquest diàleg amb el temps. Pel camí de l’aigua és un procés de recerca a partir de la zona zero que constitueix Fur infern. Prenent com a model les teories postsimbolistes, la poesia és l’instrument amb què es porta a cap la indagació existencial. En aquest sentit, el llibre també és un diàleg amb la tradició poètica.