CATALÁN
PELS CAMINS DE L'ETNOGRAFIA: HOMENATGE A JOAN PRAT
Por JOAN PUJADAS
No disponible
Actualmente el distribuidor no dispone de ejemplares pero podemos avisarte por correo electrónico si vuelve a estar disponible. Para esto, introduce tu email y pulsa sobre el botón “Avísame”.
¿Quieres que te avisemos si lo volvemos a recibir?
Sinopsis
Una jubilació es, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d'estat. Com no podia ser menys, la jubilació d'un antropoleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d'una ritualització, tot i que el context social en que ens movem sigui cada dia mes banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest es un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a mes, Ól empresa" no aporta un Órolex" convencional, pero sí un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual mes raonable i el mes ple de significat pot consistir a revisitar el camí fet per l iniciat amb la complicitat d aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d'un llibre d'homenatge, que esperem plagui al protagonista de l'efemeride.
Ficha Técnica
Editorial: Publicacions Urv
ISBN: 9788484242192
Idioma: Catalán
Número de páginas: 368
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 10/10/2012
Año de edición: 2012
Plaza de edición: Tarragona
Colección:
Universitat Rovira i Virgili
Universitat Rovira i Virgili
Número: 50
Alto: 24.0 cm
Ancho: 17.0 cm
Especificaciones del producto
Recibe novedades de JOAN PUJADAS directamente en tu email
Reseñas sobre PELS CAMINS DE L'ETNOGRAFIA: HOMENATGE A JOAN PRAT
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
Una jubilació es, abans que res, un trànsit que duu a un canvi d'estat. Com no podia ser menys, la jubilació d'un antropoleg, com en Joan Prat, no podia estar exempta d'una ritualització, tot i que el context social en que ens movem sigui cada dia mes banal i menys ritualista. De fet, a les societats que ens serveixen de model no hi ha ritus de jubilació. Aquest es un invent de la societat industrial i productivista. En el nostre cas, a mes, Ól empresa" no aporta un Órolex" convencional, pero sí un pla de prejubilació. Tot plegat, sembla que el ritual mes raonable i el mes ple de significat pot consistir a revisitar el camí fet per l iniciat amb la complicitat d aquells que el van acompanyar durant el trajecte. I, en aquest cas, el ritual va acompanyat, com no podia ser menys, d'un llibre d'homenatge, que esperem plagui al protagonista de l'efemeride.