Periodistes indòmits

Josep M. Figueres (Vilanova i la Geltrú, 1950). Historiador, és professor titular d'història del periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix la docència des del 1991. S'ha especialitzat en l'estudi del periodisme català i del catalanisme polític. Ha publicat Valentí Almirall, forjador del catalanisme polític (1985 i 2006), El primer congrés catalanista i V. Almirall (1985 i 2004), Guia bibliogràfica d'història de Catalunya (1993), 12 periodistes dels anys trenta (1994), Guia bibliogràfica d'Història de les Illes Balears i de les Pitiuses (1997), El primer diari en llengua catalana. Diari Català (1879-1881) (1999), Premsa i nacionalisme (2002), Història de Catalunya contemporània (2003), Madrid en guerra (2004 i 2006), Entrevista a la guerra. De Lluís Companys a Pau Casals (2007), Veus de l'exili. 20 testimonis de la diàspora catalana (2007), Periodisme en la Guerra Civil (2010), Pau Casals. Escrits i discursos (2010), Les cròniques de guerra de Lluís Capdevila (2011), El periodismo catalán. Prensa e identidad. Un siglo de historia (1879-1984) (2012). Té en curs d'edició l'obra completa de V. Almirall (2009- 2013). Ha tingut cura de les edicions facsímils de La Pàtria Catalana i de Cuca Fera. Ha recuperat sumaris de consells de guerra com els de Prat de la Riba (1996), Lluís Companys (1997) i M. Carrasco i Formiguera (1999). Director de Gazeta. Revista d'Història de la premsa i de la col·lecció «Memòria del segle XX». A Editorial Base ha publicat Grans moments de la història de Catalunya (2006) i La Veu de Catalunya (2014).