Sinopsis de POESIA ESCÉNICA XVII: ELS 50 CAP PER AVALL
Poesía escénica XVII: Los 50 boca abajo recoge tres de las primeras piezas en que Joan Brossa se sirvió de los mecanismos textuales para reivindicar, por un lado, la valía literaria de la lengua catalana y, por otro, para investigar los límites los modelos teatrales que ofrecía nuestra tradición. La pregunta perdida o el corral del león (septiembre de 1952), Río abajo (abril de 1952 - junio de 1955) y El conde Arnau (noviembre de 1955) se prestan a ser leídas en clave paródica y subversiva, bien sea por su discontinuidad argumental o bien por su contenido reivindicativo. De modo que el lector descubrirá en este volumen un Brossa irónico -casi messiànic- que, cediendo su parte de expresión individual en beneficio de la norma aceptada, descubrió el agotamiento de unos esquemas y supo erigirse insólitamente en su voz singular.
Ficha técnica
Editorial: Arola Editors S.L
ISBN: 9788494927089
Idioma: Castellano
Número de páginas: 160
Tiempo de lectura:
3h 44m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 14/02/2019
Año de edición: 2019
Plaza de edición: España
Colección:
Textos a part
Textos a part
Alto: 1.8 cm
Ancho: 1.2 cm
Peso: 220.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Joan Brossa
Poeta en el més ampli sentit del mot, Joan Brossa (1919-1998) escriví poesía en estrofes tradicionals, poesia quotidiana, proses circumstancials i poètiques, teatre, guions de cinema, poesía visual i poesía objectual. Per a Brossa no existiren els gèneres ni les fronteres entre les arts. Començà a escriure durant la guerra civil, però fou mentre feia el servei militar que es llençà a l'experiència d'escriure imatges hipnagògiques. Ja a Barcelona, conegué J.V. Foix, Joan Miró i Joan Prats, gràcies als consells dels quals els seus primers llibres, La bola i l'escarabat (1941-43) o Fogall de sonets (1943-48), guanyaren en elaboració i retòrica. En la mateixa línia neosurrealista, escribí Romancets del Dragolí (1948) i començà la seva trajectòria teatral, segurament per la necessitat d'introduir acció i moviment als poemes. Participà en la realització de la revista Algol, llavor del que seria Dau al Set i escriví proses com el recull Proses de Carnaval (1949) o la pseudonovel·la Carnaval escampat o la invasió desfeta (1949). A partir de 1950, la seva poesia experimentà un tomb cap al compromís social i hi hagué un interés conceptual, que desenvolupà a partir dels anys seixanta (Poemes civils, El saltamartí). Paral·lelament, inicià experiències de poesía visual i objectual, que l'aconduirien cap al món de la plàstica. Les seves col·laboracions amb artistes són abundants: Tàpies (El pa a la barca, Novel·la), Miró (Oda a Joan Miró i Tres Joans), Perajaume (El bosc a casa), etc. En el camp teatral, els anys seixanta representen la intensificació d'accions-espectacle o altres gèneres parateatrals. A partir de la sorpresa que va suposar Poesia Rasa (1970) i els sis volums de Poesía escènica (1973-83) Brossa s'anà imposant com una de les figures cabdals de la literatura catalana contemporània, alhora que començava a ser reconegut internacionalment com a artista plàstic. Des de la primera exposició antològica a la Fundació Miró al 1986, les exposicions i la confecció d'objectes es convertiren en una constant per ell. En els seus últims llibres es constata una continguda i emotiva reflexió sobre la vida i la mort, plena de digressions i serenitat. Joan Brossa ha estat reconegut pel premi Ciutat de Barcelona 1987, la medalla Picasso de la Unesco 1988, el Premi Nacional d'Arts Plàstiques 1992, Premi Nacional de Teatre de la Generalitat 1998, entre altres.