Als palaus reials hi havia una porta incògnita que facilitava de forma secreta l'entrada dels amants. Escriure en un tros qualsevol de paper, d'una manera privada, fins i tot subreptícia, també és una porta incògnita per on arribem a veure el perfil ombrívol de la Història. Escriure -diu Valentí Puig- és a la vegada una de les millors astúcies de la felicitat. La reedició conjunta dels dietaris "Bosc endins" (1970-1979) i "Materia obscura" (1980-1984) recupera pels lectors una mirada sobre la nostra època, els símbols i les ruïnes, sense cap defalliment de la vocació de felicitat mes enllà del caos i de les mesquineses. Vet aquí una veu que pretén trobar la maduresa malgrat saber que la immaduresa és perpètua. Porta incògnita també ens introdueix al petit jardí que Voltaire ens comminava a cultivar. Potser tot sigui escriure en la intersecció del temps, entre l'ansietat i la gràcia.
Ficha técnica
Editorial: Destino Cat
ISBN: 9788497100380
Idioma: Catalán
Número de páginas: 1
Tiempo de lectura:
1m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/10/2002
Año de edición: 2002
Plaza de edición: Barcelona
Colección:
L'ancora
L'ancora
Número: 163
Alto: 23.5 cm
Ancho: 15.5 cm
Grueso: 1.5 cm
Peso: 400.0 gr
Especificaciones del producto
Escrito por Valentí Puig
Valentí Puig (Palma de Mallorca, 1949) es escritor y articulista, autor de una amplia obra en catalán y castellano. Ha publicado, entre otros títulos, los dietarios Bosc endins (1982), Matèria obscura (1991), Ratas en el jardín (2011, 2012), Dioses de época (2021) y Casa dividida (2023); los libros de relatos Mujeres que fuman (1983, 1984) y Maniobras privadas (1999, 2002); las novelas Complot (1986), Sueño Delta (1987, 1988), Primera fuga (1997, 2000), La gran rutina (2006, 2007), Barcelona cae (2012, 2014), La vida és estranya (2014) y Barcelona, 2101 (2018); los ensayos Por un futuro imperfecto (2004), La fe de nuestros padres (2007), Moderantismo (2008), Los años irresponsables (2013), Fatiga o descuido de España (2015), La vista desde aquí (en conversación con Ignacio Peyró, 2017) y Memoria o caos (2019); y los libros de poemas recogidos en la antología bilingüe Capital del otoño (2010), seguidos de otros que culminan de momento en Els prats lluminosos (2022). Con L’home de l’abric (1998) ganó la XXX edición del Premio Josep Pla. Es también autor de un Diccionario Pla de Literatura (2000, 2001).