REVISTA VALORS Nº 123

L’origen del mot ens marca una paraula sovint difícil de definir i encara més de defensar. Integritat deriva de l’adjectiu llatí integer, intacte o sencer. Aquest mot és la suma de dues paraules in (no) i una arrel que és la mateixa del verb tangere (tocar), és a dir, parlem de la puresa original, de les coses no tocades pel mal. Així, actualment, la paraula integritat també es tradueix o es relaciona amb honradesa, lleialtat, respecte per un mateix, disciplina, fermesa amb les accions, control emocional o responsabilitat. Per tant, la persona íntegra és a aquella que, apel·lant a la seva pròpia consciència discerneix entre el bé i el mal, sempre fa allò que considera correcte, per les raons correctes i per la via correcte.