📗 Libro en catalán SOBRE LA FORMACIÓ ARTIFICIAL DE LA UREA

Friedrich Wöhler, tot i que es va doctorar en medicina l& x02019;any 1823 a la Universitat de Heidelberg, va ser un químic vocacional. La seva formació com a químic va culminar amb l& x02019;estada de dos anys a Estocolm, on va treballar amb Jöns Jakob Berzelius en l& x02019;àmbit de la mineralogia. Wöhler va exercir de professor de química i mineralogia a Berlín, on feia recerca en el camp de la síntesi inorgànica i en aquesta epoca, de manera inesperada, va sintetitzar la urea quan es proposava obtenir el cianat d& x02019;amoni (1828). Aquesta experimentació va esdevenir el mite fundacional de la química orgànica, el qual unificava el territori dels compostos inorgànics i el dels orgànics, i, per tant, eliminava la necessitat de concurrencia de l& x02019;acció d& x02019;una força vital per a obtenir al laboratori compostos d& x02019;origen vegetal o animal. Mes tard, va ocupar una plaça de professor a l& x02019;Institut de Tecnologia de Kassel i a la Universitat de Göttingen. Wöhler va mantenir sempre una interessant i fluida correspondencia amb Berzelius sobre la descoberta i la identificació de la urea. Tambe d& x02019;aquesta epoca es l& x02019;inici de l& x02019;amistat i col·laboració entre Wöhler i Justus von Liebig, de la qual deriven fites importants en el desenvolu