Aquest volum traça les connexions intel·lectuals de Thomas More amb Espanya a través de huit contribucions acadèmiques. Olivares examina el paper d'Erasme en la vinculació d'Arias Montano amb el llegat de Moro enmig de la censura de la Contrareforma. Cabrillana desxifra les traduccions de Llucià fetes per More per a revelar les seues prioritats esteticomorals, mentre que Phelippeau juxtaposa 'Utopia' amb els models de govern venecians que resisteixen a l'hegemonia dels Habsburg. Ureña explora els reptes de les humanitats digitals en els estudis sobre Moro, i Lillo reconstrueix els relats espanyols del judici de Moro a través de diversos manuscrits. Fuentes analitza les traduccions erasmistes de María Tudor i Zunino traça un mapa de les xarxes sevillanes que van cultivar la reputació pòstuma de Moro a través de la biografia d'Herrera de 1592. El volum conclou amb l'estudi per part de l'editor de les matisades teories de More i Vives sobre la guerra justa, desafiant algunes interpretacions pacifistes ingènues en contextualitzar les seues respostes pragmàtiques a l'expansió otomana. En unir l'anàlisi literària, la investigació d'arxius i la historiografia transnacional, aquests assajos il·luminen el paper perdurable d'Espanya en la configuració de la crítica de Moro al poder i la seua vida posterior en el Renaixement.
Ficha técnica
Editorial: Publicacions de la Universitat de València