TODD HAYNES: MANIERISMO QUEER EN LEJOS DEL CIELO

'Lejos del cielo' ('Far from Heaven', Todd Haynes, 2002) és una de les pel·lícules més experimentals realitzades dins de la cultura de masses o popular. Ambientada als Estats Units a la fi dels anys cinquanta del segle XX, el film és una exploració 'queer' de la raça, classe, gènere i sexualitat, un melodrama que posa en escena dos mons -sexual i racial- que no es connecten, que es desconeixen i que s'agredeixen mútuament. El seu manierisme estudia una tradició cinematogràfica, prenent la retòrica de les pel·lícules d'aquests anys i executant una transferència d'un camp discursiu a un altre. Una labor de recerca en els límits del model del cinema clàssic en la qual reflexiona sobre els mecanismes que possibiliten una expressió cinematogràfica, és a dir, sobre el caràcter il·lusori de les imatges, la no immediatesa del seu desxiframent, la complexitat i ambigüitat de la mirada.

'Lejos del cielo' ('Far from Heaven', Todd Haynes, 2002) és una de les pel·lícules més experimentals realitzades dins de la cultura de masses o popular. Ambientada als Estats Units a la fi dels anys cinquanta del segle XX, el film és una exploració 'queer' de la raça, classe, gènere i sexualitat, un melodrama que posa en escena dos mons -sexual i racial- que no es connecten, que es desconeixen i que s'agredeixen mútuament. El seu manierisme estudia una tradició cinematogràfica, prenent la retòrica de les pel·lícules d'aquests anys i executant una transferència d'un camp discursiu a un altre. Una labor de recerca en els límits del model del cinema clàssic en la qual reflexiona sobre els mecanismes que possibiliten una expressió cinematogràfica, és a dir, sobre el caràcter il·lusori de les imatges, la no immediatesa del seu desxiframent, la complexitat i ambigüitat de la mirada.