CATALÁN
UN MON QUE COMENÇA DE NOU. Hª DEL PENSAMENT CRISTIA, 3
Por
JOSEP GIL RIBAS
-5% de dto. exclusivo web
Entrega aproximada el miércoles 2 de diciembre.
No tenemos stock en nuestro almacén, pero lo pedimos urgente al distribuidor para que lo recibas muy rápido.
Sinopsis
El pensament cristià lhem vist néixer (volum primer: La divinització de Jesús de Natzaret), hem vist com naixia del judaisme tardà i que, acabat de néixer, era posat als pits metafòrics de lhel·lenisme, del qual començà a alimentar-se; i hem vist com començava a donar els primers passos començava a pensar arrelat en el sòl del món greco-romà (segon volum: Cristianisme i cristiandat). En aquest tercer volum, sanalitza una mena de segon naixement del pensament cristià en lencreuament de dues cultures, la que es resistia a desaparèixer i es refugiava en el món bizantí i la que simposava a lOccident revestida dels valors de tot tipus (i dels contravalors) del món bàrbar; dues cultures que no van poder evitar la infl uència duna tercera, la del món de lIslam. En aquest període (segles V-XII) i en aquest nou sòl, el pensament cristià va haver daprendre a pensar duna altra manera al pensament cristià oficial . La reforma , en aquest cas, més que una idea era un moviment que comença a posar-se en marxa al redós de la vida monàstica, inicialment la benedictina, reforma que incorporarà amb tota la seva força Gregori el Gran i que, posteriorment, sencarnarà a Cluny, don sorgirà el tercer gran reformador de lepoca, Gregori VII. El pensament cristià evolucionarà donant un pas endavant en la comprensió de la catolicitat de lúnic Poble de Déu i, per tant, en línia duna aclimatació positiva de lEvangeli, tot i que cal assenyalar com a negatives, si més no parcialment, les tensions entre les anomenades esglésies nacionals , tensions segurament inevitables, possiblement per la manca del lideratge duna església, la de Roma, que durant lEdat Antiga va actuar bàsicament com la que presideix en la caritat .
Ficha Técnica
Editorial: Cossetania
ISBN: 9788497917698
Idioma: Catalán
Número de páginas: 352
Tiempo de lectura: 8h 23m
Encuadernación: Tapa blanda
Fecha de lanzamiento: 01/11/2010
Año de edición: 2010
Plaza de edición: Es
Número: 3
Alto: 24.0 cm
Ancho: 17.0 cm
Grueso: 24.0 cm
Especificaciones del producto
Reseñas sobre UN MON QUE COMENÇA DE NOU. Hª DEL PENSAMENT CRISTIA, 3
Comparte tu experiencia con la comunidad lectora.
0 Reseñas
5 0
4 0
3 0
2 0
1 0
Sólo por opinar entras en el sorteo mensual de tres tarjetas regalo valoradas en
20€
Publicar una opinión supone haber leído y aceptado las
bases del sorteo
"Tu opinión tiene premio".
Los libros más vendidos esta semana
Sinopsis
El pensament cristià lhem vist néixer (volum primer: La divinització de Jesús de Natzaret), hem vist com naixia del judaisme tardà i que, acabat de néixer, era posat als pits metafòrics de lhel·lenisme, del qual començà a alimentar-se; i hem vist com començava a donar els primers passos començava a pensar arrelat en el sòl del món greco-romà (segon volum: Cristianisme i cristiandat). En aquest tercer volum, sanalitza una mena de segon naixement del pensament cristià en lencreuament de dues cultures, la que es resistia a desaparèixer i es refugiava en el món bizantí i la que simposava a lOccident revestida dels valors de tot tipus (i dels contravalors) del món bàrbar; dues cultures que no van poder evitar la infl uència duna tercera, la del món de lIslam. En aquest període (segles V-XII) i en aquest nou sòl, el pensament cristià va haver daprendre a pensar duna altra manera al pensament cristià oficial . La reforma , en aquest cas, més que una idea era un moviment que comença a posar-se en marxa al redós de la vida monàstica, inicialment la benedictina, reforma que incorporarà amb tota la seva força Gregori el Gran i que, posteriorment, sencarnarà a Cluny, don sorgirà el tercer gran reformador de lepoca, Gregori VII. El pensament cristià evolucionarà donant un pas endavant en la comprensió de la catolicitat de lúnic Poble de Déu i, per tant, en línia duna aclimatació positiva de lEvangeli, tot i que cal assenyalar com a negatives, si més no parcialment, les tensions entre les anomenades esglésies nacionals , tensions segurament inevitables, possiblement per la manca del lideratge duna església, la de Roma, que durant lEdat Antiga va actuar bàsicament com la que presideix en la caritat .