«Des del desembre del 2003 han passat moltes coses, moltíssimes. I he tingut, tinc, l’oportunitat de viure-les de ple, i de participar-hi. He pogut conèixer gent que admirava (...) He parlat de Catalunya a Madrid, Bilbao, Donostia, Edimburg, Maputo, Montreal, Quebec, Toronto, Sàsser, Càller, Caracas... He conegut empresaris catalans instal·lats a Bahrain i a Amèrica del nord i del sud. He visitat casals catalans a tot arreu. Però, per damunt de tot, he conegut moltíssima gent del nostre país, i la seva realitat, les seves inquietuds, els seus projectes, els seus problemes... Des de poblets gairebé aïllats fins a barris urbans marginalitzats i que malden per sortir-se’n, que són una peça tan insubstituïble de Catalunya com qualsevol dels seus altres nuclis habitats. Una peça insubstituïble per a un projecte polític que es vol nacional i social. Per a un projecte que, en paraules manllevades al poeta Vicent Andrés Estellés, vol una pàtria sòlida en el temps.» (Josep Bargalló)