Pere Romeu (Torredembarra, 1862-Barcelona, 1908) va ser un personatge omnipresent en la vida pública de la Catalunya modernista. Fill, nét, besnét i rebesnét dindians, va ser la cara visible dEls Q
Aquest llibre, guanyador del II Premi d'Assaig Casteller convocat el 2000 per l'Associació d'Amics Colla Jove Xiquets de Tarragona, fa una anàlisi del segle XX casteller. L'autor comença fent una int
«Des del desembre del 2003 han passat moltes coses, moltíssimes. I he tingut, tinc, l’oportunitat de viure-les de ple, i de participar-hi. He pogut conèixer gent que admirava (...) He parlat de Catalunya a Madrid, Bilbao, Donostia, Edimburg, Maputo, Montreal, Quebec, Toronto, Sàsser, Càller, Caracas... He conegut empresaris catalans instal·lats a Bahrain i a Amèrica del nord i del sud. He visitat casals catalans a tot arreu. Però, per damunt de tot, he conegut moltíssima gent del nostre país, i la seva realitat, les seves inquietuds, els seus projectes, els seus problemes... Des de poblets gairebé aïllats fins a barris urbans marginalitzats i que malden per sortir-se’n, que són una peça tan insubstituïble de Catalunya com qualsevol dels seus altres nuclis habitats. Una peça insubstituïble per a un projecte polític que es vol nacional i social. Per a un projecte que, en paraules manllevades al poeta Vicent Andrés Estellés, vol una pàtria sòlida en el temps.» (Josep Bargalló)