Alfons Durán-Pich

El poder fascina. La capacitat de decidir segons el teu desig sobre la voluntat dels altres ha gaudit sempre d’atractiu. Però, qui té el poder, el poder global per imposar el seu domini sobre la rest

El capitalisme, com a sistema econòmic en què el capital -és a dir, el diner- s’inverteix per fabricar productes o donar serveis que tot seguit es comercialitzen als mercats, enfonsa les seves arrels

Per mes que ens venguin la moto parlant-nos de brots verds, caiguda del decreixement (concepte antologic), factor de sosteniment sostenible, sortida de la recessió i d'altres mentides (piadoses i no piadoses), continuem instal·lats en la crisi que va esclatar durant el tercer trimestre de l'any 2007 als Estats Units i que de forma rapida es va estendre per tot el mon. Be es cert que els governs d'alguns pasos (entre ells el d'Espanya]) van interpretar que ells estaven sans i estalvis, encara que despres, passat ja el primer semestre del 2008, van haver de reconeixer el seu error de diagnostic. La toxicitat era distinta, pero tots estaven malalts. Podem preguntar-nos que es una crisi i com es manifesta. Una crisi es una situacio d'inestabilitat, provocada per agents externs o interns, que pot [afectar pertocar pertanyer] un individu, un grup, una comunitat o tota la societat. En el fons una crisi es una ruptura, es un canvi respecte a la situacio anterior. En aquest cas i encara que el detonador va ser economic i financer, despres van aflorar una altra serie de crisis que eren a la rebotiga: crisi de governabilitat, crisi de medi ambient, crisi alimentaria, crisi energetica, crisi de valors, crisi del model d'Estat, etc.

És una visió excel?lent d?un període transcendental de la nostra història més recent, la que va del referendum d?autodeterminació, reprimit durament pel govern espanyol, a les segones eleccions al Pa